L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix addicció com una malaltia física i psicoemocional que es basa en la dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació. Quan parlem d’addicció és important adoptar una perspectiva bio-psico-social degut a la complexitat que implica.
Principalment podem distingir tres components que la conformen:
- Predisposició biològica: existència d’una potencialitat genètica que fa més vulnerable a l’individu.
- Contacte amb la substància psicoactiva o amb la conducta: en la nostra societat, la probabilitat de tenir-hi contacte és molt elevada.
- Situació detonant: es tracta d’una circumstància en què l’individu pateix una major inestabilitat emocional (ex. pèrdua del treball, mort d’un ésser estimat, etc.)
L’addicció és una malaltia progressiva en què a mesura que va passant el temps, n’augmenten les seves conseqüències. Abans d’arribar fins al punt de parlar d’una addicció cal diferenciar varis conceptes que formen part d’un mateix contínuum i entre els quals hi ha un límit molt fi. La combinació dels tres components que hem comentat amb anterioritat faciliten que es vagi passant per les quatre fases diferents:
- Experimentació: la persona es deixa portar per la curiositat envers una substància o una conducta i la prova. Hi ha possibilitat de continuar o d’interrompre el consum.
- Ús: es duu a terme un consum ocasional amb la finalitat de cercar noves sensacions. No hi ha deteriorament ni intoxicacions.
- Abús: el consum es torna regular. Apareixen episodis d’intoxicació, es perd progressivament el control, s’inicia el deteriorament i l’estat d’ànim és canviant.
- Addicció: el consum es torna incontrolable degut a la forta dependència que s’ha generat. Augmenta la magnitud del deteriorament en les diferents àrees vitals.
Conèixer com funciona el desenvolupament d’una addicció és de gran utilitat per poder prevenir-la o detectar amb major rapidesa. Davant qualsevol tipus d’indici que ens faci sospitar que una persona pot estar desenvolupant la malaltia és important acudir a un professional especialitzar en l’àmbit per poder tractar-ho el més aviat possible ja que una detecció primerenca implica un millor pronòstic.