Tot i que generalment el concepte d’addicció s’ha relacionat amb el consum d’un tòxic com pot ser l’alcohol o la marihuana, cada cop hi ha més evidències de les anomenades addiccions conductuals. Mentre que el consum recurrent de substàncies psicoactives produeix una activació en el sistema de recompensa cerebral, també s’ha pogut veure un funcionament similar davant determinades conductes.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou l’addicció als videojocs per la pròxima actualització de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11). De la mateixa manera, el consell de ministres de l’estat espanyol ha aprovat una nova Estratègia Nacional d’Addiccions en la que s’afegeixen per primera vegada les addiccions sense substàncies: a les noves tecnologies i al joc.
Quan parlem d’addicció a les noves tecnologies ens referim bàsicament a la pèrdua de control, a la dependència i a l’ús perjudicial d’aquests recursos tecnològics (ordinadors, Internet, videojocs, xarxes socials, mòbils, etc.). Mentre que al principi, una persona sol utilitzar-les com una activitat plaent, quan parlem d’addicció veiem que la persona acaba realitzant la conducta per alleugerir la tensió emocional que li genera la dependència existent.
Les principals senyals d’alarma que indiquen la possibilitat de dependència envers les noves tecnologies són les següents:
- Privació del son (<5 hores) per poder dedicar el major temps possible al consum
- Deixadesa d’altres activitats importants (família, amistats, àmbit acadèmic, salut, etc.)
- Rebuda de queixes en relació a l’abús de les TIC per part d’algú de l’entorn proper
- Pensament constant sobre el consum no només durant l’execució de la conducta sinó també abans i després d’aquesta.
- Irritabilitat excessiva envers errors o lentitud en la connexió
- Intents frustrats de limitar el temps de consum
- Pèrdua de la noció del temps
- Mentides referents al temps real de consum
- Aïllament social, irritabilitat i baix rendiment acadèmic
- Eufòria i activació anòmales durant el consum
De la mateixa manera que passa amb les addiccions a tòxics, la persona que ho pateix no sol tenir prou consciència de la situació real fins que no hi ha un esdeveniment de gran importància que fa que se n’adoni. Així doncs, és de vital importància i alhora el més freqüent que siguin les persones del seu entorn més proper, generalment familiars, els que acabin consultant pel problema.
Una detecció primerenca es relaciona amb un millor pronòstic ja que la conducta no està tan enquistada i els canvis es poden aconseguir amb major facilitat. Així doncs, en el moment de sospita és important demanar ajuda a un professional per afrontar el problema existent.
Arias, O., Gallego, V., Rodríguez, M. J. i Pozo, M. A. (2012). Adicción a las nuevas tecnologías. Psicología de las Adicciones. 1, 2-6.
Organización Mundial de la Salud. (2018). La Organización Mundial de la Salud (OMS) publica hoy su nueva Clasificación Internacional de Enfermedades (CIE-11). Recuperat de http://www.who.int/es/news-room/detail/17-06-2018-who-releases-new-international-classification-of-diseases-(icd-11)
Young, K. (1998). Internet Addiction: The emergence of a new clinical disorder. Ciberpsychology & Behavior, 1, 237-244.
