Quan parlem d’addiccions no necessàriament estem parlar de tòxics o substàncies psicoactives. Tot i que socialment s’associa freqüentment l’addicció com a sinònim de drogodependència, aquesta concepció és errònia o, si més no, incompleta.

Així doncs, a part de les tradicionals addiccions (cànnabis, cocaïna, alcohol, benzodiacepines, morfina, amfetamines, etc.) també hi ha les addiccions a “les altres drogues” generalment anomenades addiccions comportamentals.

Tot i que conceptualment es poden diferenciar aquestes dues tipologies d’addiccions, caldrà tenir en compte que tenen múltiples similituds com els factors de risc, el procés de desenvolupament, els mecanismes subjacents, l’evolució i les repercussions.

Alguns dels criteris que alerten d’una addicció són:

  • Temporalitat: la conducta s’ha integrat dins l’estil de vida de la persona
  • Intensitat, durada i freqüència: conducta superior quantitativa i qualitativament en comparació amb les pautes socials
  • Nocivitat: interferències negatives en la quotidianitat amb repercussió en múltiples facetes
  • Etiquetat: percepció externa (persones de l’entorn) o interna (propi afectat) de conducta anòmala o desproporcionada
  • Pèrdua de llibertat: sensació d’esclavitud, de necessitat o d’excessiva entrega amb conseqüent pèrdua d’autocontrol i de voluntat

Les addiccions comportamentals inclouen:

  • Addicció al joc d’atzar: ludopatia
  • Addicció al sexe: amb múltiples modalitats com la masturbació, la pornografia, el cibersexe, el sexe telefònic i la prostitució
  • Addicció a les noves tecnologies: d’entre les quals hi trobem el mòbil, l’ordinador, els videojocs, la televisió i l’internet
  • Addicció a la feina: àmbit laboral
  • Addicció a l’esport: vigorèxia
  • Addicció a les compres: destacant l’absència total de la necessitat dels productes comprats
  • Addició a menjar: fagoaddicció

Socialment es tendeixen a promoure determinades conductes de forma que s’incentiven i es normalitzen aquest tipus d’addiccions. Alguns exemples serien el bombardeig d’anuncis de les cases d’apostes, l’omnipresència de les tecnologies així com el reforç social de bolcar-se en el treball, tenir una imatge corporal atractiva o ser exitós en l’àmbit sexual. És necessari començar a visibilitzar les problemàtiques que s’amaguen darrere de determinades conductes.

A més, és freqüent que les drogodependències i les addiccions comportamentals s’entremesclin. És a dir, sovint davant d’un cas d’addicció hi trobem una dependència física a un o varis tòxics juntament a una o varies conductes anòmales. Per exemple, una persona que pateix ludopatia juntament amb alcoholisme, o bé, una altra que intenta, sense èxit, contrarestar les repercussions de l’addicció a la feina amb l’addicció al sexe.

Davant qualsevol senyal d’alerta, es recomana demana ajuda professional per a realitzar una valoració personalitzada del cas i rebre l’assessorament sobre les intervencions més oportunes.

González, R.A. (2015). Las adicciones comportamentales: una tormenta al acecho. Revista del Hospital Psiquiátrico de La Habana, 12 (S1).