Quan una persona pateix una addicció, l’entorn més proper també en pateix les conseqüències. El malestar que viuen els familiars, la parella o les amistats més properes pot acabar generant codependència.
La codependència és un funcionament nociu que consisteix en la implicació obsessiva envers la persona amb addicció. El/la codependent intenta, sense èxit, cuidar-lo i protegir-lo fins al punt d’anul·larse per tal de viure per a l’addicte. Al contrari del que es vol aconseguir, la codependència enlloc de frenar l’addicció, l’agreuja.
Algunes de les característiques principals de la codependència són:
- Baixa autoestima: la concepció d’un/a mateix/a sol caracteritzar-se per la infravaloració, la inseguretat i la baixa autoconfiança
- Por al rebuig i a l’abandonament: aquesta por repercuteix en una excessiva tolerància a l’autodestrucció
- Preocupació constant per complaure: el/la codependent sacrifica les pròpies necessitats per atendre les dels altres, li costa molt dir no i expressar les seves preferències
- Negació de la problemàtica: hi ha una baixa consciència del que està succeint i de la repercussió que suposa
- Excessiva dedicació per canviar els altres: l’atenció es diposita envers les persones properes significants per tal de no observar el propi funcionament
- Empatia desmesurada: manquen límits clars de forma que el contagi emocional és molt freqüent
- Dificultat per finalitzar amb la relació: malgrat la relació sigui insatisfactòria o fins i tot abusiva, el/la codependent és manté en aquesta
- Control: es tendeix a vigilar i supervisar l’altre de forma implícita o explícita per intentar obtenir seguretat
- Obsessions: aparició constant de pensaments i conductes en relació al funcionament dels altres
Degut a la retroalimentació negativa que hi ha entre l’addicció i la codependència, és fonamental poder treballar amb l’entorn més proper del pacient per restaurar els patrons disfuncionals que s’havien instaurat abans del procés terapèutic.
Mansilla, F. (2002). Codependencia y psicoterapia interpersonal. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, XXII (81),9-19.
