Detectar una addicció és el primer pas per a combatre-la. Quant més ràpid es faci, millor pronòstic per a la recuperació d’aquesta patologia.

La persona que pateix aquesta patologia mental cada vegada posa més en risc la seva integritat i/o la del seu entorn més proper a nivell físic, psicològic i/o emocional. El consum de la substància o la realització de la conducta passa a ser allò més important en la seva vida: domina els seus pensaments, els seus sentiments i la seva conducta.

Les repercussions lligades directament amb la conducta addictiva són:

  • El síndrome d’abstinència: malestar emocional i/o físic quan s’interromp o es redueix el consum
  • La tolerància: major quantitat de substància o més temps invertit en la conducta per obtenir els mateixos efectes que abans s’aconseguien
  • Intents repetits i frustrats de deixar o controlar el consum o la conducta
  • Augment del temps dedicat a tot allò relacionat amb el consum o la conducta i conseqüent abandonament de la resta de facetes

Quan la problemàtica s’agreuja, les seves conseqüències també ho fan,  provocant canvis en les diferents àrees de la vida de la persona afectada:

  • A nivell físic: apareixen dolències físiques freqüents (ex. mal de cap, refredats, envermelliment dels ulls) i canvis en l’aparença com podria ser la deixadesa de la higiene personal
  •  A nivell psicològic: anímicament s’evidencia una forta inestabilitat i poden aparèixer trets que potencien el malestar com la irritabilitat i una forta tristesa o ràbia
  • En l’àmbit laboral i/o acadèmic: s’observa una disminució del rendiment per motius varis com retards en l’assistència o dispersió de l’atenció que poden ocasionar conflictes freqüents, l’acomiadament o el fracàs en els estudis
  • En les relacions interpersonals: la necessitat d’ocultar la forma de vida que porta es reflecteix en la tendència a l’aïllament dels familiars i als canvis d’amistats afavorint perfils més tòxics
  • En la rutina: apareixen canvis en els hàbits alimentaris i del son. Alhora hi ha una deixadesa notable en les diferents activitats, responsabilitats i rols a adoptar (ex. abandonament dels hobbies, ganduleria en les tasques domèstiques o despreocupació envers el rol de pare o mare)
  • En les pertinences: s’inicien canvis en la quotidianitat que són difícils d’entendre com per exemple venta d’objectes personals de forma precipitada, aparició o manca sobtada de diners, aparició de material relacionat amb el consum, etc.

Aquestes senyals ens poden ajudar a identificar si un mateix o una persona de l’entorn proper (amic, familiar, parella, etc.) està patint una addicció. Davant l’existència d’algun d’aquests indicadors es recomana acudir a un professional per assegurar el diagnòstic i valorar l’actuació necessària per fer-hi front.

UPHILL Centre d’Assessorament Terapèutic compta amb un equip professional que ofereix els recursos necessaris per a realitzar aquest procés amb èxit.

American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5a. ed)