El concepte benestar s’ha concebut, al llarg dels últims trenta anys, de tres formes:
1.-El benestar es pot entendre a partir dels indicadors socials objectius, a través de la mesura de les situacions en què objectivament es desenvolupa la vida humana.
2.-El benestar s’aborda des de la percepció de cada subjecte, tenint en compte que és la sensació obtinguda després d’avaluar les condicions de la pròpia vida i altres elements socials, així com les expectatives que un té.
3.-El benestar s’aborda mitjançant una síntesi de les dues concepcions anteriors.
Basant-nos en el model de benestar de Lin i Engel (1989), nosaltres considerem que el benestar és el resultat d’una contínua interacció entre uns estressors (que tindran lloc durant la vida d’una persona) i uns recursos (que han de mobilitzar-se de forma permanent i que neutralitzen als estressors)
