Les crisis són més limitades en el temps. Impliquen disconfort emocional. Es produeixen per què no estan disponibles les habilitats per fer front a les situacions problemàtiques de la vida.
Les transicions són més extenses en el temps i suposen passar d’un estat (personal, social, vital …) a un altre diferent.
Les transicions estarien dins el domini de la psicologia evolutiva.
El que una transició suposi una oportunitat per madurar personalment depèn de:
-transicio desitjada o no, global o no …
-Aspectes De la persona: sexe, edat, nivell cultural …
-Disposició O no de suport social.
Habilitats de la persona per dur a terme aquesta transició.
En una transició es donen diferents fases, però és en el període neutre on la persona no es percep ni assentat en l’etapa anterior ni en la posterior. Aquesta fase és la que més malestar pot produir a l’usuari i en la que més crisi i més intenses poden tenir lloc.
