L’alcohol és una droga legal socialment acceptada i promoguda. No és estrany que aquesta normalització i minimització del seu risc per part de la societat, dificulti el fet de prendre consciència del que s’hi amaga al darrere.

L’alcoholisme és un trastorn mental que pot tenir un greu impacte en la salut física, mental i emocional pròpia i de l’entorn més proper. Sovint, quan la problemàtica de dependència amb l’alcohol s’agreuja, la persona que pateix l’addicció comença a plantejar-se aturar el consum.

Quan s’interromp la ingesta d’alcohol, igual que amb d’altres substàncies psicoactives, apareix el síndrome d’abstinència. Es tracta d’un conjunt de reaccions físiques i psicològiques que desperten un fort desig de reprendre el consum per tal de fer desaparèixer aquest malestar. A través d’aquest mecanisme, la persona amb addicció segueix dins d’un bucle que sembla no tenir fi.

En el cas de l’alcohol, algunes dels símptomes que provoca el síndrome d’abstinència lleu són esgarrifances, tremolors, debilitat, nàusees, cefalees, sudoració, entre d’altres.

Malauradament, també poden aparèixer reaccions de major gravetat com és el cas del delirium tremens. Es tracta d’una alteració greu del cervell causada per la interrupció del consum, habitualment en persones que tenen un consum crònic i elevat d’alcohol.

El delirium tremens sol iniciar-se de 48 a 72h després d’aturar el consum i el seu principal perill és el risc de mort, especialment si es tracta d’un cas greu en que no es disposa de l’atenció mèdica necessària.

El delirium tremens transcorre per tres fases principals:

  1. Ansietat, alteracions del son, mareig, inquietud i taquicàrdia
  2. Intensificació dels símptomes previs juntament amb fortes tremolors, sudoració profusa i possibles convulsions
  3. Obnubilació: alteració de la consciència. Es caracteritza per  notable confusió, desorientació pronunciada, al·lucinacions i deliris que provoquen una forta angoixa.

En conclusió, degut al risc que pot suposar l’aturada del consum de l’alcohol sense acompanyament professional, es recomana acudir a un centre especialitzat. A través del suport mèdic i psicològic oportú, es podrà interrompre el consum d’una forma més segura facilitant la posterior continuitat de l’abstinència i la recuperació de l’addicció.