L’addicció és una realitat que no entén de gèneres. Afecta tant a homes com a dones, tot i que hi podem trobar múltiples diferències de gran rellevància.
La més destacada és la invisibilitat de l’addicció en el col·lectiu femení. Les dones tendeixen a consumir en privat i a ocultar la problemàtica. L’addicció en les dones suposa una major vulnerabilitat en dos aspectes principals, l’estigma social existent i la major prevalença de la violència de gènere en casos d’addicció.
El tipus de substàncies consumides varien segons el gènere. Les més consumides entre les dones amb addicció, són, de major a menor grau: alcohol, cocaïna, cànnabis, heroïna i ansiolítics. A grans trets, destaquen en perfils joves consumidores de cànnabis (amb possibilitat d’incloure també cocaïna o ansiolítics) i a mesura que augmenta l’edat, també ho fan els casos de cocaïna (sovint combinada amb alcohol) o bé d’alcohol (juntament amb ansiolítics). En les dones, les substàncies legals com l’alcohol i els ansiolítics tenen una presència destacada degut a la menor censura social. És oportú destacar que el consum de drogues en dones tendeix a convertir-se en addicció amb major rapidesa que en els homes.
Pel que fa a les addiccions comportamentals, en les dones destaquen les noves tecnologies, la ludopatia (especialment loteries presencials i apostes online) i les compres. La dependència emocional juga un paper molt important en una gran majoria de casos de dones que pateixen addicció.
Una altra de les diferències principals en l’addicció segons el gènere, és el tractament. Per una banda, la invisibilitat esmentada dificulta la detecció i la derivació als recursos oportuns. Sovint es minimitza la problemàtica del consum al focalitzar l’atenció a d’altres situacions existents que es consideren més urgents. Per altra banda, s’aprecien majors dificultats en l’accés i el manteniment del tractament degut a múltiples factors relacionats amb l’enfoc d’alguns programes terapèutics i alhora per les circumstàncies socials, personals i culturals d’aquestes dones.
Alguns dels factors més destacats en el col·lectiu femení són la por a l’estigmatització, un menor suport familiar i comunitari i l’oposició de les parelles a la petició de suport terapèutic. En casos de maternitat, solen ser presents sentiments de vergonya i culpa, por a perdre la custòdia i temor a la falta d’adaptació del tractament.
Des d’UPHILL Centre d’Assessorament Terapèutic som conscients d’aquesta realitat injusta i desigual i abordem el tractament dels i les nostres pacients de forma personalitzada per tal de fer front a les necessitats existents.
Instituto de Adicciones. (2005). Mujer y adicción: aspectos diferenciales y aproximación a un model de intervención.
Instituto de la Mujer. (2007). Intervención en drogodependencias con enfoque de género. Salud 10.
Instituto de la Mujer con la colaboración del Plan Nacional sobre Drogas. (2020). ¿Adicciones para qué? Mujeres y adicciones. Salud XIII.
