Quan algú pateix una addicció, aquesta patologia debilita i destrueix les diferents àrees de la seva vida. Cada persona i les seves circumstàncies fan que les repercussions variïn quant a intensitat i àmbits d’afectació. Entre algunes de les conseqüències de consum més freqüents són: manca d’estabilitat emocional, repercussió en la salut física, deteriorament de les relacions més properes, augment dels problemes econòmics i empitjorament del rendiment laboral.
En el moment en què la persona amb addicció demana ajuda professional, s’avalua quin és l’estat actual de cadascuna de les àrees de la seva vida: personal, familiar, parella, social, d’oci, econòmica, laboral, acadèmica i judicial.
Inicialment, la prioritat és aconseguir l’abstinència però el principal objectiu terapèutic serà el manteniment d’aquesta. Per a tal fi, serà necessari reconstruir tot allò que ha quedat malmès degut al consum per tal de consolidar una estructura sòlida que es pugui mantenir al llarg del temps.
Així doncs, el pacient i l’equip professional valoraran i plantejaran aquells aspectes que resultin més rellevants a treballar terapèuticament. Segons l’ordre de prioritats establert, s’iniciaran els canvis necessaris pel correcte funcionament de les diferents facetes vitals.
Els objectius terapèutics s’adaptaran a les característiques individuals tenint en compte les següents fites:
- Àmbit personal: cerca de l’estabilitat i el benestar físic, mental i emocional. En la faceta física, es posa especial atenció a potenciar l’energia i la vitalitat d’una forma sana i equilibrada, alhora que es treballa amb l’acceptació pel propi cos i la relació amb aquest. Afavoriment d’uns hàbits sans en alimentació, son, exercici físic i consum de tòxics. Mentalment, s’emfatitza en detectar patrons de pensament desadaptatius per tal que la persona identifiqui i transformi la cognició que produeix malestar i estancament. El treball emocional està centrat en potenciar els diferents aspectes de la intel·ligència emocional: l’autoconsciència, l’autoregulació, la motivació, l’empatia i les habilitats socials.
- Àmbit familiar: reconstrucció de les relacions, revisió del tipus de vincle i reajustament d’aquest a fi de crear unes relacions familiars sanes. Èmfasi en la comunicació, la confiança, la reciprocitat i el respecte.
- Relació de parella: valoració de l’estat actual i del funcionament en aquest àmbit. Replantejament dels patrons relacionals per evitar la toxicitat. Enfortiment de la comunicació, la confiança, la sexualitat i la independència.
- Àmbit social: construcció de relacions socials sanes allunyades del consum i de funcionaments tòxics. Reforç de les habilitats socials.
- Àmbit acadèmic: valoració d’interessos i represa d’estudis si s’escau. Cerca de motivacions pròpies, assoliment de reptes frustrats pel consum i treball envers la vivència i la gestió acadèmica.
- Àmbit laboral: promoció de l’estabilitat laboral a nivell vivencial. Cerca d’aspectes que afavoreixen una vivència positiva, productiva i beneficiosa tant per a la persona com per a l’empresa.
- Temps d’oci: incorporació de hobbies i motivacions pel temps lliure.
- Àmbit econòmic: treball envers una gestió econòmica equilibrada on es resolguin deutes pendents i es prengui consciència del valor i el maneig dels diners.
- Àmbit judicial: valoració d’assumptes pendents i aplicació d’accions per a un afrontament sa.
El treball en les diferents àrees vitals permet reconstituir els danys causats pel consum i enfortir els bastiments sobre els quals el pacient encamina la seva vida sense consum.
