L’exercici físic és una eina de gran utilitat pel benestar físic, psicològic i social. Són múltiples els estudis que demostren el seu poder multinivell, que s’exposa de manera resumida a continuació:
Beneficis per a la salut física
- Prevenció de riscs cardiovasculars, malalties cròniques, càncer, osteoporosis i malalties degeneratives com la demència i l’Alzheimer
- Major longevitat i qualitat de vida
- Millora del funcionament del sistema cardiovascular, respiratori, digestiu, endocrí i osseo-muscular
- Disminució de colesterol i triglicèrids, intolerància a la glucosa, obesitat i adipositat
Beneficis per a la salut mental
- Reducció de l’ansietat, la depressió i l’estrès: degut a l’alliberació d’endorfines produïda per la pràctica esportiva
- Millora en les capacitats cognitives i intel·lectuals
- Major benestar i relaxació
- Millora de l’autoconcepte, l’autoestima, l’autoconfiança i la resiliència
- Protecció envers trastorns de personalitat, estrès laboral o acadèmic, ansietat social i l’impacte de l’estrès posttraumàtic
- Disminució del dolor: degut a la inhibició de les fibres nervioses que el transmeten
- Major tolerància, resistència i gestió de l’estrès
- Disminució del risc percebut d’emmalaltir: generant efectes tranquil·litzants i antidepressius
- Adopció d’hàbits protectors de la salut
- Millora dels estats emocionals
- Promoció de l’autonomia i la independència en les tasques quotidianes
- Prevenció de l’insomni i regulació dels cicles de son
- Millora en els processos de socialització i les habilitats socials
- Augment del rendiment, especialment acadèmic
- Promoció de valors socials i personals com la cooperació i l’autodisciplina
- Millora en la resolució de problemes
L’esport en el tractament de les addiccions
L’exercici físic s’ha observat que pot ser un element protector envers la prevenció de trastorns mentals com les addiccions.
En cas que el trastorn addictiu ja s’hagi desenvolupat, l’esport és recurs eficaç com a complement del tractament terapèutic per a aquesta patologia. En la línia dels beneficis comentats anteriorment, la pràctica esportiva pels pacients amb addicció afavoreix l’establiment d’un estil de vida sa millorant la seva salut física i repercutint favorablement en la seva simptomatologia psicològica.
Pel que fa a la incidència de l’esport en la recuperació de l’addicció, destaquen:
- Desconnexió del consum mitjançant l’ocupació sana del temps lliure
- Reducció del consum
- Disminució del craving o ganes de consumir
- Millora de la simptomatologia d’abstinència afavorint-ne el seu manteniment
- Disminució de símptomes depressius i ansiosos
- Reducció del risc de recaiguda
Els perills de l’esport
Malgrat la multiplicitat de beneficis demostrats en relació a la pràctica esportiva, és important tenir present els perills que pot suposar. Un dels més rellevants és la vigorèxia. Es tracta d’una addicció comportamental caracteritzada per la pràctica excessiva d’exercici físic degut a l’obsessió per guanyar massa muscular. Sol anar acompanyada de la ingesta d’anabolitzants i esteroides.
Des d’UPHILL Centre d’Assessorament Terapèutic s’atorga especial importància a la inclusió de la pràctica esportiva en el tractament terapèutic de les addiccions degut a la seva alta eficàcia.
Barbosa, S.H., i Urrea, Á. M. (2018). Influencia del deporte y la actividad física en el estado de salud físico y mental: una revisión bibliográfica. Katharsis: Revista de Ciencias Sociales, (25), 141-160.
Morales, D.T., Montoya, L.F., Gallego, P.P., i Bohórquez, M.P. (2016). El proceso de evaluación, diagnóstico e intervención psicológica en la vigorexia como una adicción comportamental. Revista Electrónica Psyconex, 8(13), 1-11.
Ramírez, W., Vinaccia, S., i Gustavo, R. S. (2004). El impacto de la actividad física y el deporte sobre la salud, la cognición, la socialización y el rendimiento académico: una revisión teórica. Revista de estudios sociales, (18), 67-75.
Siñol, N., Martínez-Sánchez, E., Guillamó, E., Campins, M. J., Larger, F., i Trujols, J. (2013). Efectividad del ejercicio físico como intervención coadyuvante en las adicciones: una revisión. Adicciones, 25(1), 71-85.
