La negació de la problemàtica és una de les característiques de l’addicció. Aquesta negació pot ser total (“jo no tinc cap problema”) o parcial, al minimitzar-ne la gravetat (“tampoc n’hi ha per tant”). Per aquest motiu, sovint la persona tarda més del previst en fer el pas real i ferm de demanar ajuda.
Conèixer les excuses o fal·làcies més freqüents, ajuda a prendre consciència de la realitat de la problemàtica tant per la pròpia persona com per l’entorn més proper. A continuació, s’exposen alguns dels discursos més freqüents:
- “NO ÉS TAN GREU”
La persona s’intenta enganyar sobre la gravetat de la problemàtica. Al principi, malgrat l’addicció estigui instaurada, la persona sol fer una vida aparentment normal que dificulta veure el malestar i la dependència que hi ha al darrere.
- “NO FAIG MAL A NINGÚ”
Generalment s’associa el dany a una situació crítica, extremadament greu i amb conseqüències visibles de forma evident. En el cas de les addiccions, el mal es genera des d’un bon principi però al anar creixent progressivament fa que la persona ho normalitzi i s’hi adapti. A més, el patiment no és només cap a un mateix sinó també cap a les persones més properes.
- “ÉS NORMAL”
Una altra excusa freqüent consisteix en resguardar-se en d’altres testimonis propers amb un funcionament similar però que no han desenvolupat dependència. Especialment sol succeir amb perfils joves i també amb el consum promogut i acceptat socialment com l’alcohol, el joc i el cànnabis.
- “NOMÉS GAUDEIXO”
Els efectes temporals del consum generen a la persona amb addicció una sensació de fals benestar que manté la dependència. En el moment en què apareix el malestar del síndrome d’abstinència o cal afrontar determinades situacions complicades, es recorre novament al consum per evitar el patiment i crear aquesta recurrent i falsa sensació d’estar bé.
- “NO HO PUC CANVIAR”
Aquest argument erroni sol aparèixer en persones que porten molt temps consumint i que conceben el canvi d’aquest funcionament com a impossible. Solen ser persones que han intentat sense èxit abandonar el consum ja sigui per compte propi o a través de mitjans poc adequats.
- “NECESSITO CONSUMIR”
Un dels components centrals de l’addicció és la creença de necessitar consumir i de no contemplar cap altre opció possible. La dependència física i psicològica generen aquesta sensació de necessitat que fa que la persona hagi de consumir per poder fer front a els situacions quotidianes. A més, el consum sol utilitzar-se com una forma d’intentar reduir altres problemes existents, com la tristesa, l’ansietat o la ràbia. L’aparent sensació de millora temporal retroalimenta la necessitat de consumir.
- “EL TRACTAMENT NO ÉS PER MI”
Entorn el tractament per a les addiccions hi ha una gran quantitat de mites que generen una pronunciada reticència. És molt freqüent imaginar que els perfils que es troben en un centre especialitzat en aquest àmbit són un prototip que en poques ocasions coincideix amb la realitat. L’addicció no diferencia en funció del sexe, edat, professió, nivell econòmic, cultura, educació, etc. Així que la varietat de perfils és molt diversa.
Amb el tractament també apareix reticència en relació al temps o els diners a invertir, sense saber exactament com funciona i basant-se en el desconeixement. També pot afectar haver tingut experiències prèvies negatives amb d’altres professionals de la salut mental que han fomentat la idea de la inutilitat del tractament.
- “HO TINC CONTROLAT”
La falsa seguretat que es percep quan un creu que pot controlar el consum és un motiu més per posposar la demanda d’ajuda. És freqüent que la persona amb addicció hagi tingut períodes de temps en què hagi disminuït o aturat el consum i que justifiqui que el retorn va ser totalment conscient. La sensació de fals control també apareix quan la persona substitueix el consum habitual per un altre de nou, de manera que creu que ja ha solucionat el problema però l’únic que ha fet ha estat canviar-li la forma (Ex. persona que consumia cocaïna, deixa de fer-ho i augmenta el consum d’alcohol).
A vegades aquests arguments erronis no només els expressa o pensa la persona amb addicció sinó que fins i tot l’entorn més proper pot acabar creient-los degut a la manipulació rebuda.
La baixa consciència de patologia és molt freqüent en les persones que pateixen addicció i és una de les causes que endarrereix l’inici de tractament. Per aquest motiu, és de gran importància l’actuació de la família, parella i/o amistats, ja que tindran un rol clau per desmuntar l’autoengany que s’ha instaurat i que allarga i agreuja el problema.
Des d’UPHILL Centre d’Assessorament Terapèutic ajudem als familiars, parelles i amistats orientant-los en aquella actuació que permetrà que tant ells com la persona amb addicció surtin de l’infern que estan vivint.
