Els familiars de persones afectades per adicció pateixen les conseqüències de la malaltia, repercutint en aspectes econòmics, psicològics i socials, i en alguns casos desencadena una codependència o coadicció.
En què consisteix la codependència o coadicció?
La codependència o coadicció es dóna quan un familiar (pare, mare o parella), d’un adicte en actiu; es fa adicte a l’adicció de l’adicte, experimenta una preocupació per rescatar, protegir o curar-lo.
Quan això succeeix, les relacions entre els diferents membres de la família queden trencades, hi ha una separació d’opinions de la qual surt benficiat l’adicte en actiu, perquè troba recolçament i justificació del seu consum.
Les característiques del comportament d’un coadicte es caracteritzen per: protegir i justificar la conducta de l’adicte, negar l’existència de problema, enganyar o manipular per mantenir l’equilibri familiar, evitar que el malalt afronti les conseqüències del seu consum, asumir el rol de proveïdor, incomprensió de la naturalesa patológica de l’adicció, resoldre els problemes que el consumidor va generant, justificar el consum per la situació vital de l’adicte, creure que pot controlar el consum, dependre emocionalment de l’adicte.
En resum tal i com diu Melody Beattie “la codependència és un mode de satisfer les necessitats, que no satisfà les necessitats”.
Per això, es recomenable que paral·lelament en tot procès de desintoxicació i/o deshabituació de qualsevol adicció l’atenció, assessorament, tractament i seguiment dels familiars.
Cristina Lagos
