Quan parlem d’addicció, una de les principals característiques és la impulsivitat. Aquest tret fa referència a la tendència a reaccionar de forma precipitada davant estímuls externs o interns sense una reflexió prèvia.
Degut a l’elevat protagonisme que la impulsivitat té en les conductes addictives, un dels objectius terapèutics durant el procés de recuperació de l’addicció serà el desenvolupament de l’autocontrol.
Quan una persona pateix una addicció, ja sigui a una substància (alcohol, cocaïna, cànnabis…) o a una conducta (ludopatia, noves tecnologies, sexe…), es fa evident la incapacitat per controlar els impulsos, és a dir, la impossibilitat de frenar el desig pronunciat de consumir.
Durant la fase inicial de tractament, la desintoxicació, la impulsivitat encara té molta força així que convé disposar d’una situació segura i protectora que faciliti l’aturada del consum i promogui l’estabilitat requerida pels següents estadis terapèutics. Serà llavors quan l’equip professional començarà a introduir propostes que permetin entrenar l’habilitat d’autocontrol, tant per fer front a les ganes de consumir com també per gestionar aspectes diversos de la vida quotidiana.
Alguns dels elements clau que es treballen per fomentar l’autocontrol són:
Prendre consciència
Com en tot canvi, el primer pas és prendre consciència del que succeeix i fer-ne una valoració el més objectiva possible. Així doncs, caldrà pensar en la presència d’aquest tret en la quotidianitat i les conseqüències negatives que està implicant en les diferents esferes vitals.
Desidentificar-se de la impulsivitat
El pensament de “sóc impulsiu” sovint es concep com una sentència de per vida. Des d’aquest prisma, la persona que no pot controlar els seus impulsos creu que haurà de conviure permanentment amb aquest obstacle. Per aquest motiu, serà molt important poder entendre la impulsivitat com a part de la patologia de l’addicció i no com a tret de la pròpia persona.
Plaer immediat vs recompensa a llarg termini
El mecanisme de l’addicció acostuma a la persona a satisfer de forma instantània els desitjos immediats que li sorgeixen. La principal prioritat gira entorn la conducta addictiva: tinc ganes de consumir, consumeixo, sigui pels mitjans que sigui. A més, aquesta tendència, també s’extrapola amb d’altres impulsos, de manera que es satisfan permanentment tot i les conseqüències perjudicials que puguin comportar.
Per aquest motiu, serà de gran importància aprendre a prioritzar la recompensa a llarg termini per davant del plaer immediat. Posposar la recompensa és un dels pilars del tractament: renunciar a satisfer les ganes de consumir actuals, per tal de gaudir a mig i llarg termini d’una qualitat de vida satisfactòria.
Reacció vs reflexió
Pensar abans d’actuar és el que diferencia la impulsivitat de l’autocontrol. Per a poder assolir aquest canvi, serà d’ajuda poder seqüenciar temporalment les situacions que es treballin per poder visualitzar un espai entre l’estímul i la resposta que permeti la reflexió. Un element clau per poder valorar la millor actuació anirà de la mà d’anticipar les possibles conseqüències dels diferents escenaris plantejats.
Tolerància del malestar
Deixar enrere la impulsivitat significa adquirir la capacitat de gestionar de forma sana sensacions desagradables com la incomoditat, el malestar i la frustració. Enlloc d’escapar i fugir, s’aprèn a transitar i canalitzar des de la serenor les circumstàncies difícils.
Entrenament
Com totes les habilitats, desenvolupar l’autocontrol implica esforç, constància i paciència. Detectar els impulsos desitjats, renunciar a determinats capricis, posposar una pulsió, desaccelerar el ritme de les accions, dedicar temps a la presa de decisions, idear respostes funcionals, aprendre a posicionar-se en un segon pla en ocasions que requereixen un rol passiu, etc. són algunes de les propostes que es treballen durant el tractament.
A UPHILL Centre d’Assessorament Terapèutic acompanyem a les persones que tenen una addicció i al seu entorn, durant tot el procés de recuperació de la patologia, per tal de recuperar el benestar físic, mental, emocional i social.
