Qui consumeix és perquè vol
L’addicció és un trastorn mental que ningú decideix patir. La seva existència és deguda a la combinació de múltiples factors (genètica, experiències viscudes, personalitat, entorn, etc.). Quan l’addicció s’instaura el consum es torna cada vegada més destructiu: la persona vol trencar aquest funcionament però la dependència és més forta que el desig de posar-hi fi.
Deixar de consumir és qüestió de força de voluntat
El consum provoca canvis en el cervell que dificulten la sortida de l’addicció. L’anomenat sistema de recompensa que guia les accions de cada individu es desregula: d’aquesta manera, el cervell es programa per a buscar permanentment gratificació immediata malgrat les terribles conseqüències que pugui ocasionar.
El perfil de la persona amb addicció és molt concret
L’addicció és una malaltia que no fa distincions: afecta independentment de l’edat, el sexe, la professió, la cultura, l’estatus social, etc. De forma distorsionada, la imatge d’una persona addicta se sol associar a un perfil en concret que només correspon a un petit percentatge de la seva totalitat.
No podem parlar d’addicció si la persona té un treball estable i una vida familiar
Part de l’addicció consisteix a fer creure a la pròpia persona i al seu entorn que no hi ha cap problema. D’aquesta manera, hi ha persones que porten una doble vida: la de consum -de forma més oculta i aïllada- suportada amb una aparent vida funcional.
La persona amb addicció es pot curar
L’addicció és una malaltia crònica, motiu pel qual el tractament no té com a objectiu la curació ni la desaparició del trastorn. A través del procés terapèutic, la persona afectada aconsegueix posar fi al consum i aprèn a gestionar l’addicció per a prendre les regnes de la seva pròpia vida en lloc que sigui el consum qui el faig per ell/ella.
