Poques persones vivim les dates de Nadal de la mateixa manera. Tantes persones, tantes vivències. Tot i que generalment, hi ha trets comuns, hi ha determinades persones que viuen aquesta època com una batalla especialment dura contra el seu propi cap i els pensaments que aquest genera. T’has parat mai a pensar en com és viure aquests dies quan estàs duent a terme un procés de recuperació per a l’addicció?

Els primers nadals sense consum no són fàcils. Hi ha múltiples estímuls que ho dificulten. El més habitual, la família. Nadal està contemplat en l’ideal social com una època de retrobades, de reunions harmonioses i de famílies felices. L’ideal, com habitualment, dista molt de la realitat. Pot ser un nadal en soledat que evidencia els conflictes amb la gent propera, retrobades incòmodes que animen a fingir i fer un teatre, així com la nostàlgia que apareix en aquestes dates quan hi ha hagut pèrdues de persones estimades. I per si amb això no en teníem prou, després és freqüent la celebració d’aquestes festes. Aquestes solen incloure la companyia inoportuna, les copes amunt i avall, els àpats opulents i les converses desafortunades. Combinació prou potent.

L’ambient festiu tampoc ho posa fàcil a un cervell que està programat per consumir però que s’està entrenant per a no fer-ho. Les llumetes de nadal, les terrasses plenes, els carrers de gom a gom, el bombardeig d’anuncis. I a això cal afegir-hi el que seria consum directe: alcohol miris on miris (“Una copeta?”), consumisme en la seva major plenitud (“Encara no has comprat els regals?”) i la promoció recurrent del joc amb loteries, quines i bingos (“I si no en compres i ens toca a tots menys a tu?”).

La realitat econòmica també hi té un pes important: sigui per excés o per defecte. Les pagues dobles o bé els ingressos baixos en una època demandant accentuen pensaments poc sans. El consum(isme) pica a la porta amb més força que mai.

Però el cervell no es queda quiet i parat mirant indiferent tots aquests estímuls. De forma automàtica, genera mil i un pensaments, records i emocions. La seva gestió és clau per una vivència satisfactòria i sense risc de recaiguda. És possible? Com ho fan?

Abans del procés de recuperació, la persona també tenia aquestes situacions, fins i tot pitjors ja que s’havien accentuat pel consum. Però recorria al tòxic i/o a la conducta addictiva per evadir-se’n, intentant sense èxit alleugerir la vivència. Durant el procés terapèutic, la persona aprèn a identificar aquests estímuls, a protegir-se’n i sobretot a saber com gestionar-los per tal de poder viure aquestes dates de la forma més tranquil·la possible.

Amb aquesta reflexió volem promoure la conscienciació social donant visibilitat a aquelles persones a les que admirem. Valents i valentes que lluiten contra el seu propi cap i contra una societat que no ho posa fàcil. Des d’UPHILL, Centre d’Assessorament Terapèutic, ajudem a fer el camí més fàcil. Aquesta any ja ho hem fet, així que ara només ens queda desitjar-vos unes bones i terapèutiques festes!