Una de les característiques principals de l’addicció és la negació. Es tracta d’un mecanisme de defensa que evita afrontar la realitat degut al dolor que aquesta suposa. Les persones que pateixen aquesta patologia, neguen la problemàtica que tenen amb el consum i les conseqüències negatives que genera. Mentre aquesta negació segueixi present, la persona podrà seguir consumint: la visió distorsionada que té de la realitat fa que el problema es perpetuï i s’agreugi.
La persona amb un trastorn addictiu utilitza inconscientment múltiples estratègies d’auto-engany, és a dir, genera pensaments cap a sí mateixa per convèncer-se que no té cap problema o que la gravetat d’aquest és mínima. De forma paral·lela, amb el seu entorn, fa ús de la manipulació per tal de fer creure el mateix a les persones més properes.
Per tal d’evitar confrontar la realitat, s’utilitzen múltiples estratègies mentals. A continuació, expliquem algunes de les formes més habituals de negació:
– Ocultació: es tendeix a amagar totes aquelles situacions, detalls, informació que pugui evidenciar un problema d’addicció. Exemples: es guarda la substància a un lloc secret, s’intenta consumir d’amagat perquè ningú ho vegi, es gestionen els diners de forma independent per ocultar els problemes econòmics, etc.
– Mentides: la persona enganya de forma continuada per tal de seguir consumint. Es construeix un discurs fals per ocultar els episodis de consum i per intentar mantenir en secret els problemes derivats de l’addicció. Exemples: dir que es va fer una gestió concreta (anar a treballar, a fer un encàrrec, a estudiar, a un compromís social….) quan es va a consumir, negar preguntes respecte la presència de consum…
– Evitació: s’esquiva afrontar qualsevol situació que posi de manifest la problemàtica i les conseqüències que està comportant. Exemples: s’evita afrontar una conversa clara sobre el problema de consum, s’evita una visita amb un equip professional per fer una valoració del cas, s’evita exposar la situació econòmica real, etc.
– Minimització: es tendeix a intentar empetitir la magnitud i gravetat de la problemàtica. Exemples: argumentar que “tampoc n’hi ha per tant”, que “només és de tant en tant”, que “puc seguir assumint certes responsabilitats quotidianes”…
– Justificació: es busca convèncer a través d’un discurs que argumenti el perquè de la situació actual. Exemples: arguments com ara “estic passant una mala època”, “estic nerviós”, “tothom ho fa”, “quan vulgui ho deixo”, “és només per plaer”, “he patit una vida molt complicada”, “estic envoltat de consum”, “és impossible canviar-ho”, “forma part de mi”…
– Projecció: s’utilitza un rol de víctima per no assumir les responsabilitats envers el problema amb el consum i la petició d’ajuda necessària. Exemples: discursos que posen el focus en les situacions de fora com “és normal amb la situació personal/laboral/familiar/de parella que estic vivint”, “és per culpa de…”.
– Futurització: es posposa el possible canvi a un altre moment que aparentment sigui més oportú. Exemples: “demà/el mes que ve/quan passi X ho deixo…”
Com actuar?
Aquests mecanismes d’auto-engany i manipulació tenen lloc en qualsevol tipus d’addicció, independentment de si és addicció a una substància (com l’alcoholisme, l’addicció a la cocaïna, al cànnabis, als opiacis, etc.) com a una conducta (ludopatia, addicció a les noves tecnologies, al sexe…). Especialment, es troba present en les fases prèvies a la petició d’ajuda. Per aquest motiu, es recomana que l’entorn es mobilitzi per demanar ajuda professional i poder rebre les indicacions sobre com actuar per desmuntar aquesta negació que requereix ser destruïda per poder iniciar i mantenir el canvi.
