Quan parlem de policonsum ens referim al consum de més d’una droga o tipus de droga per part d’una persona ja sigui de forma simultània o posterior. Alhora, el policonsum no només fa referència a substàncies psicoactives sinó també a conductes amb potencial addictiu com pot ser el cas de la combinació de la ludopatia (joc patològic) amb l’alcohol o bé la dependència a les noves tecnologies juntament amb el consum de cànnabis.
Generalment, el policonsum es produeix per dos motius: o bé per augmentar o bé per contrarestar els efectes d’una droga o una conducta. Malgrat inicialment l’abús es sol produir amb una única substància o conducta, quan es genera l’addicció és molt freqüent que la persona tingui la necessitat d’incorporar un consum diferent i, per tant, aparegui el policonsum.
En el cas de voler augmentar els efectes, ens trobem amb persones que han generat una pronunciada tolerància i que volen potenciar les sensacions obtingudes. Alguns exemples podrien ser:
- cànnabis + LSD
- cocaïna + sexe
Altres casos possibles de policonsum són per contrarestar els efectes de la droga o de l’abstinència a aquesta. Aquest fenomen també s’anomena dependència creuada. Alguns exemples freqüents són :
- alcohol + benzodiacepines (diazepam, trankimazin, rivotril, lorazepam…)
- cocaïna + alcohol
- feina + sexe
- dependència emocional + benzodiacepines
La persona amb addicció té la falsa creença de control ja sigui perquè aconsegueix més efectes o perquè té aparent sensació de dominar les sensacions desagradables. Però cal tenir present que és una forma d’autoengany per perpetuar l’addicció ja que l’únic que s’aconsegueix amb aquesta conducta de risc és allargar i agreujar la problemàtica.
World Health Organization. (2008). Glosario de términos de alcohol y drogas. Ministerio de Sanidad y Consumo de España.
