Entendre millor les conductes addictives implica conèixer quin és el procés pel qual passa una persona amb addicció des de la dependència fins a l’abstinència. Segons el model transteòric de Prochaska i DiClemente (1992) podem parlar de diferents estadis: la precontemplació, la contemplació, la preparació, l’acció i el manteniment.
A l’inici, durant la fase de precontemplació, la persona no té intenció de canviar i no és conscient del problema. La part reforçant i gratificant del consum té més pes que les conseqüències negatives. Si la persona acudeix a tractament durant aquest estadi sol ser degut a la pressió externa per part de les persones del seu entorn proper.
Parlem de l’estadi de contemplació quan sorgeix el plantejament de la possibilitat de canviar i es realitza un balanç de les conseqüències positives i negatives. Apareix la intencionalitat de canvi però no hi ha cap conducta en consonància amb aquest desig. La persona es mostra més receptiva però té dubtes sobre els beneficis de canviar.
El següent estadi, la preparació, correspon al moment en què es pren la decisió de canviar i es duen a terme petits canvis que apropen a la persona a l’abandonament del consum (ex. disminuir la quantitat que es consumeix).
Quan ja hi ha un compromís clar de la persona ens trobem en la fase d’acció. L’objectiu principal és l’abstinència i fa referència als sis primers mesos de canvi.
Després de sis mesos d’abstinència entrem a l’estadi de manteniment. Durant aquesta etapa és fonamental consolidar els assoliments aconseguits amb anterioritat i promoure la prevenció de recaigudes.
La consecució de les diferents fases no es realitza sempre de manera lineal sinó que sol tractar-se d’un recorregut circular degut a la probabilitat de recaigudes fins a arribar a assolir un canvi terapèutic estable.
Basant-nos en aquest procés, des d’Up Hill Centre d’Assessorament Terapèutic utilitzem les primeres fases d’intervenció amb la finalitat d’establir una adequada relació terapèutica, proporcionar informació sobre el problema i incrementar la motivació. En fases posteriors, posem especial èmfasi en dotar d’estratègies al o la pacient a fi de facilitar-li l’abandonament definitiu de la conducta addictiva per tal d’assolir el benestar i l’autonomia que s’ha perdut a causa de l’addicció.
Prochaska, J.O. i DiClemente, C.C. (1992). Stages of change in the modification of problema behaviors. A M.Hersen, R..M. Eisler i P.M. Miller (Eds.), Progress in behavior modifcation (pp.184-214). Nueva York,NY:Plenum
