Els trastorns addictius són un important problema clínic i social degut a l’augment de la seva prevalença i a la repercussió negativa que suposa per la salut i la societat. Tot i que la consciència envers el perill de drogues legals com l’alcohol i el tabac han provocat una disminució en el seu consum, la presència d’altres drogues, com la cocaïna i el cànnabis, és cada cop més evident. Espanya, per les seves característiques geogràfiques, ha estat el punt d’entrada de moltes d’elles. Aquesta realitat impacta en què ens hàgim convertit en un dels principals consumidors de drogues il·legals del món, sobretot entre la franja d’edat de 14 a 25 anys.
La disponibilitat de drogues augmenta la probabilitat de consum i, en conseqüència, l’increment de casos d’addiccions. Pel que fa a les addiccions comportamentals, com la ludopatia, la baixa consciència social també augmenta la vulnerabilitat de la població.
Degut a la omnipresència del consum de drogues o determinades conductes, sovint sorgeix la pregunta de: què és realment una addicció? On està la diferència entre consum responsable i problema?
Tal com indica la OMS, parlem d’addicció quan apareixen les següents característiques:
- Desig dominant de mantenir el consum i ús de qualsevol mitjà per aconseguir-ho.
Es tracta de persones que malgrat es plantegen abandonar el consum, no poden assolir-ho. Continuar consumint suposa molts costos, tant econòmics com personals i socials. Així doncs, la persona és capaç de prioritzar el consum per sobre de la seva salut física i mental, les seves relacions familiars i socials, així com les responsabilitats laborals. Econòmicament, el desig de consumir és tan pronunciat, que quan l’addicció ha anat agafant força, la persona és capaç de mentir, manipular, amenaçar o robar.
- Tendència a incrementar la dosis.
És el que es coneix com a tolerància. La persona cada vegada necessita més, per aconseguir els mateixos efectes que obtenia al principi. El consum augmenta més del que es tenia previst. Per exemple, una persona que juga per primera vegada a les màquines escurabutxaques amb el company de feina mentre esmorzen, repeteix aquesta conducta cada cop que va a aquell bar, fins i tot sol. Posteriorment, també ho fa a diferents locals, amb quantitats econòmiques més grans i, fins i tot, comença a jugar online.
- Dependència física i psíquica quan no hi ha consum.
Aquesta característica es coneix com el síndrome d’abstinència, popularment conegut com a mono. Quan la persona que consumeix, no ho pot fer, comencen a aparèixer diferents símptomes físics i psicològics desagradables que accentuen la necessitat de consumir novament per tal que desapareguin.
- Repercussió negativa per l’individu i per la societat.
L’addicció desencadena conseqüències negatives per la pròpia persona i pel seu entorn: deteriorament de l’estat físic, conflictes familiars, pèrdues de relacions socials, baix rendiment laboral, fracàs acadèmic…
Davant l’aparició de qualsevol d’aquestes característiques, es recomana acudir a un professional especialitzat per tal valorar el grau de problemàtica així com la intervenció més adequada.
