El tractament de l’addicció implica transitar per diferents fases acord amb els objectius terapèutics de cada moment. Deixar de consumir va més enllà de finalitzar la ingesta de la substància addictiva (alcohol, marihuana, cocaïna, etc.) o de parar amb la conducta problemàtica (joc, sexe, noves tecnologies, etc.). L’addicció és un trastorn mental crònic que requereix un suport professional especialitzat amb la finalitat de rebre la cobertura terapèutica necessària per a cada repte que sorgeix dins del procés de recuperació.
Les fases que formen part del tractament són:
- Assessorament terapèutic
- Desintoxicació i adaptació
- Deshabituació i canvi d’hàbits
- Rehabilitació
- Reinserció i seguiment
En el present post, ens centrarem en la quarta fase: la rehabilitació. Es pot accedir al contingut de la resta de fases en altres posts del nostre blog.
En aquest estadi, l’objectiu consisteix en la recuperació de comportaments tant individuals com en societat.
Arribats a aquesta fase, el/la pacient ha aconseguit amb èxit l’abstinència continuada i ha après estratègies per a fer front a situacions de risc. Amb aquesta base consolidada, és el moment de procedir a continuar incorporant conductes alineades amb el nou estil de vida, així com prevenir una possible recaiguda.
Al llarg d’aquest període, s’inclouran els següents aspectes:
- Incorporació de comportaments saludables per a viure de manera satisfactòria sense consum.
- Entrenament d’habilitats diverses per a fer front als desafiaments de la quotidianitat: habilitats socials, resolució de conflictes, gestió de l’estrès, intel·ligència emocional, etc.
- Prevenció de recaigudes identificant els riscos, fent ús dels recursos adquirits i duent a terme els reajustaments oportuns per a aconseguir mantenir l’abstinència.
- Treball amb la simptomatologia adjacent: havent minimitzat la latència del trastorn addictiu, serà important poder valorar l’evolució dels símptomes comòrbids que es presentaven al principi i tractar-los si encara es mantenen. Per exemple, podria ser el cas de persones que més enllà de l’addicció també presentaven trets depressius, ansiosos, obsessius, disfuncions sexuals, problemes atencionals, etc.
Aconseguida aquesta penúltima fase de tractament, el/la pacient ha pogut entrenar i consolidar conductes i eines per a fer front al dia a dia d’una forma cada vegada més segura. Només faltarà poder portar-ho a la pràctica amb el suport professional, tal com es planteja en l’últim estadi del procés de recuperació de l’addicció.
