El síndrome d’abstinència, conegut popularment com a “mono”, és el que succeeix quan una persona interromp o redueix el consum prolongat i abundant d’una substància psicoactiva o conducta addictiva. Els símptomes que apareixen generen en la persona un fort malestar que facilita la represa del consum per tal d’evitar-los o alleugerir-los.
En el període inicial de tractament és de gran importància ajudar al pacient amb recursos eficaços a fer front al síndrome d’abstinència per tal d’aconseguir transcorre’l amb el menor malestar evitant una possible recaiguda. Generalment, la persona ja ha intentat sense èxit aconseguir-ho però al no tenir les eines necessàries, el consum ha tornat a aparèixer. Així doncs, la persona aprèn a que no és capaç de sortir d’aquest espiral i té por a reviure aquesta simptomatologia, motiu pel qual el consum es manté i els períodes d’abstinència cada cop són més breus.
El síndrome d’abstinència sol variar segons el tòxic.
En el consum d’alcohol, pot aparèixer sudoració, acceleració cardíaca, tremolors, insomni, nàusees, al·lucinacions, agitació, entre d’altres.
Amb el consum de cànnabis, és freqüent que es manifesti irritabilitat, ràbia, agressivitat, nerviosisme, ansietat, insomni, pèrdua de la gana o del pes, estat d’ànim deprimit i símptomes físics (dolor abdominal, tremolors, sudoració, febre, mal de cap…)
Quan es tracta d’opiacis, com la metadona o la morfina, poden aparèixer vòmits, dolors musculars, llagrimeig, secreció nasal, sudoració, diarrea, febre, insomni, etc.
Amb el consum d’ansiolítics sedants-hipnòtics, com diazepam, lorazepam o buspirona, sorgeix sovint ansietat, insomni, tremolors, agitació, sudoració, vòmits, acceleració cardíaca, al·lucinacions, etc.
Durant el període d’abstinència d’estimulants com la cocaïna i les amfetamines, apareixen freqüentment símptomes com fatiga, somnis vívids i desagradables, insomni o hipersòmnia, augment de la gana, retràs psicomotor o agitació.
En les addiccions comportamentals, com la ludopatia o l’addicció al sexe, apareix també una simptomatologia que accentua el malestar de la persona, sobretot a nivell psicològic, per tal que torni a dur a terme la conducta.
Aquesta simptomatologia pot variar en funció de cada persona i es veu alterada en cas que hi hagi policonsum, és a dir, que es consumeixi més d’un tòxic com sol ser freqüent. A més, hi ha casos en què la persona que consumeix, alterna diferents tòxics per tal de pal·liar els efectes del consum o de la seva abstinència d’un d’ells, agreujant la problemàtica.
Des d’UPHILL Centre d’Assessorament Terapèutic donem una atenció personalitzada que ajuda al pacient a realitzar un procés de desintoxicació que minimitzi el malestar que produeix aquesta primera etapa sense consum. Superar el síndrome d’abstinència és el primer pas per deixar enrere l’addicció. Demanar ajuda professional per a fer-hi front facilita la vivència d’aquest inici de canvi.
Asociación Estadounidense de Psiquiatría (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-5) (5a ed.). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
