La major part de les substàncies que produeixen dependència, tenen a més com
característica la capacitat de produir tolerància.
La tolerància es defineix com un estat d’adaptació que es caracteritza per la disminució de les respostes a la mateixa quantitat de droga, o necessitat de dosis majors per produir el mateix grau d’efecte farmacodinàmic.
El fenomen de tolerància es pot explicar de manera diferent segons els tipus de substància. En general hi ha dos tipus de tolerància adquirida, deixant a part la innata, que són:
La tolerància disposicional:
Aquesta tolerància a les drogues es produeix per canvis metabòlics amb el resultat de menor quantitat de la mateixa en el lloc específic d’actuació. Aquest tipus de tolerància es produeix en l’alcohol i en aquest cas és el fetge l’encarregat de la metabolització de la substància activa amb el resultat d’una disminució en l’òrgan diana, és a dir en el sistema nerviós central.
La tolerància farmacodinàmica:
En el cas de la tolerància farmacodinàmica es produeixen canvis adaptatius dins dels sistemes afectats, de manera que la resposta és menor en presència de la mateixa quantitat de substància.
