Quan parlem de addicció, la majoria de persones pensen en substàncies com l’alcohol, la nicotina o les drogues. En els últims anys també hem sentit parlar amb més força de addiccions conductuals: el joc, les compres compulsives, les xarxes socials o els videojocs. No obstant això, existeix una altra forma de dependència, molt més silenciosa i sovint normalitzada, que comparteix molts mecanismes amb les anteriors: l’addicció al menjar..
Un mateix llenguatge en el cervell
La neurociència ha demostrat que tant les substàncies addictives com uns certs comportaments activen els mateixos circuits de recompensa en el cervell, principalment mediats per la dopamina. Esa sensación de placer, alivio o euforia momentánea que sentimos al consumir una droga o al ganar una partida, también aparece cuando ingerimos determinados alimentos, especialmente los ultraprocesados, ricos en azúcares, grasas y sal.
En altres paraules: el cervell no distingeix massa si la recompensa ve d’una copa de vi, d’una aposta guanyada o d’una tauleta de xocolata. La lògica és la mateixa: un estímul extern genera plaer immediat i reforça la necessitat de repetir la conducta.
Tolerància, abstinència i pèrdua de control
Tres elements defineixen a les addiccions:
- Tolerància: cada vegada es necessita més quantitat per a obtenir el mateix efecte. En el cas del menjar, això es tradueix en porcions més grans, fartaneres o cerca d’aliments cada vegada més intensos en sabor.
- Abstinència: quan es redueix el consum, apareixen irritabilitat, ansietat o tristesa. Moltes persones que intenten reduir sucre, refrescos o ultraprocessats ho descriuen igual que algú que deixa de fumar.
- Pèrdua de control: el desig s’imposa a la voluntat. Encara que la persona sàpiga que no li convé, acaba repetint la conducta.
Aquests tres patrons s’observen tant en l’alcoholisme, la ludopatia o l’addicció a la nicotina com en la alimentació compulsiva.
La diferència clau: el necessari vs. el prescindible
Malgrat les similituds, hi ha un aspecte que fa que l’addicció al menjar sigui especialment complexa: no podem deixar de menjar. Una persona pot eliminar l’alcohol o les drogues de la seva vida, però no pot “abstenir-se” del menjar. La clau, per tant, no és deixar de consumir, sinó reaprendre a relacionar-se amb l’alimentació.
Això exigeix un abordatge diferent: estratègies de consciència alimentària(mindful eating), educació nutricional, suport psicològic i, en alguns casos, acompanyament mèdic.
Una mirada més compassiva
Entendre l’addicció al menjar com el que realment és —un fenomen amb bases biològiques, psicològiques i socials— permet combatre l’estigma. No es tracta de “falta de voluntat” o de “golafreria”, sinó d’un patró addictiu que comparteix arrels amb qualsevol altra dependència.
Reconocer las similitudes con otras adicciones abre la puerta a nuevas formas de apoyo y tratamiento, más humanas, realistas y eficaces. Porque al final, como en cualquier proceso de recuperación, no se trata de luchar contra la comida, sino de recuperar el control sobre la propia vida.