Quan es realitza un treball terapèutic en l’àmbit de les addiccions, l’enfoc no només es centra en deixar el consum de la substància o del comportament en qüestió, sinó que cal realitzar un abordatge de diferents àrees per poder treballar en profunditat el problema existent.
Un aspecte de gran importància pel benestar de les persones és l’auto-afecte, motiu pel qual el treballem des del centre a través de teràpies grupals, sessions individuals i mitjançant tallers de caire més dinàmic.
El concepte d’auto-afecte (Neff, 2011) fa referència a la manera bondadosa amb la qual ens relacionem amb nosaltres mateixos/es enfront situacions doloroses o de fracàs. De la mateixa manera que posem atenció al tracte que donem als altres, també caldria fer-ho envers nosaltres mateixos. Tot i això, molts cops es dóna prioritat a allò extern i la pròpia persona queda en un segon pla.
Així doncs, quan volem treballar l’auto-afecte hem de tenir en compte els seus tres components:
- Auto-amabilitat: transmetre’s bondat, ser comprensius i acceptar els errors propis, enlloc de donar-nos constantment crítiques destructives. L’auto-crítica sol estar lligada amb un fort desig de control i manté una forta relació amb la depressió i la insatisfacció vital. A més, els sentiments que sorgeixen arrel del judici cap a nosaltres mateixos/es en relació a les nostres debilitats s’associen amb conductes autodestructives com el consum de drogues, la conducció temerària, les autolesions i, en casos extrems, amb intents de suïcidi. La millor manera d’afrontar l’auto-crítica és entendre-la i intentar substituir-la per una resposta més bondadosa.
- Humanitat comuna: veure les situacions difícils com a quelcom natural, com a part inherent de l’ésser humà. Adoptant aquesta visió evitem aïllar-nos perquè ens adonem que hi ha altres persones del nostre entorn que passen pel mateix i que poden ser un bon recolzament. A través de les teràpies grupals, s’evidencia aquesta humanitat comuna que reconforta a la persona que està passant per un moment complicat. La percepció de connexió amb les altres persones permet afrontar les adversitats amb menys por i més flexibilitat.
- Mindfulness o atenció plena: prendre consciència dels nostres pensaments i sentiments sense judicis i de manera equilibrada. Sovint quan ens veiem absorbits per una situació difícil, la nostra ment és difícil de parar però cal aprendre estratègies per a gestionar els pensaments reincidents i saber-los transformar per poder fer front a la situació de manera eficaç.
Quan l’auto-afecte millora, s’aprecien beneficis en multiplicitat d’aspectes com ara en la resiliència i l’estabilitat emocional, l’empatia, l’optimisme, la intel·ligència emocional i el benestar.
Recorda que la persona amb la qual has de passar vint-i-quatre hores al dia durant els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any ets tu mateix, què millor que saber com tractar-te?
Neff, K. (2011). Self-Compassion, Self-Esteem, and Well-Being. Social and Personality Psychology Compass, 5 (1), 1–12. doi: 10.1111/j.1751-9004.2010.00330.x
